Joan Oliver és un autor nascut el 1899, i per tant pertanyent a la lleva de Riba, Foix, Sagarra o Salvat-Papasseit, publica el primer llibre —de narracions— l'any 1928 i no es dóna a conèixer com a poeta fins el 1934 —circumstància que l'apropa cronològicament a Espriu, Rosselló-Pòrcel o Vinyoli.
D'altra banda, després del compromís amb la causa republicana i l'exili consegüent, assoleix el seu punt àlgid de prestigi els anys seixanta, pels punts de contacte de la seva obra amb l'anomenat «realisme històric».
Més enllà, però, de les classificacions presenta una postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, una ironia propera de vegades al sarcasme, un model de llengua tan planer com depurat i una actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes.
Format els anys del noucentisme i les avantguardes, Oliver va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el compromís.
Joan Oliver neix en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca.Educat, doncs, com a fill de casa bona, estudià la carrera de dret, viatjà per Europa i, l'any 1919, formà l'anomenat «grup de Sabadell» amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols —pseudònim de Joan Prat—, entre d'altres.
El seu gust per l'humor absurd es manifesta en el volum col·lectiu L'any que ve.L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, del qual Oliver serà el director i on usarà pseudònims diversos, i el 1925 funden les edicions La Mirada, remarcable iniciativa editorial que publicarà divuit volums i fulls solts -d'autors com Carner, Riba o, evidentment, ells mateixos.
D'altra banda, Oliver va col·laborant també en les publicacions importants de l'època —com ara La Veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya o Mirador—, es trasllada a viure a Barcelona l'any 1926 i estrena a Sabadell una primera obra teatral, Una mena d'orgull.
La primera gran sotragada en la vida de Joan Oliver, i els canvis literaris consegüents, es donen, però, amb la guerra civil, durant la qual es compromet a fons amb el bàndol republicà: esdevé president de l'Agrupació d¨Escriptors Catalans —filial de la UGT—, cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català.
L'exili i el retorn
A Santiago de Xile, Oliver continuarà la seva doble tasca d'intel·lectual i lluitador, De retorn a Catalunya l'any 1948 -en un context autàrquic ben diferent del d'abans de la guerra, amb l'amarga experiència de l'exili, i havent perdut la seva antiga posició social-, és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona.
Mort l'any 1986 a Barcelona i enterrat al Sabadell nadiu, la seva activitat pública i l'obra poètica han relegat a un segon terme tant la producció narrativa —esporàdica, centrada en el relat breu— com la prosa de caire més periodístic o el teatre.
dilluns, 28 de gener del 2008
diumenge, 27 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
