assumiras la veu d´un poble

Assumiras la veu d´un poble


Vicent Andrés Estellés

Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners: quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i durant eixe període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb díhuit anys, se n'anà a estudiar periodisme a Madrid; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, on feia tot tipus de reportatges: allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, inspirat en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»[1]
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.

Llibre de meravelles (1971)

Assumiràs la veu d'un poble, es l'any 1971 sota la dictadura franquista.

El tema principal de la poesia es la tristesa del seu poble.

S'Adreça a un poeta, que es ell mateix.
El poeta fa de portaveu de tot el poble.
Ell no es posa en una situació superior, sinó que es considera un mes.
Fa referència a la dictadura de franco.
Ell serà el portaveu del poble, per qui li agradi com pel que no.
Assumirà la pena del poble.
Deixa de ser poeta, per ser poble.
El poeta busca el moment oportú per a comentar el que vol.
El poeta dirà la paraula precisa en el moment oportú. La dirà amb pació, honestament.
Per tot això, potser el maten, Peró això no te importància.
Ara camina decididament.

A la poesia hi apareixen diverses figures retòriques: al.literacio, polisíndeton, encabellament, anàfora, paral.lelisme, pleonasme, enumeració, hipèrbole, quiasme.

Aquest home te que assumir la responsabilitat de dirigir un poble no se sap si ell o accepta, per que durant la poesia se li donen ordres.
ell va néixer únicament per a vetllar el poble.
mirant-lo desde un punt de vista, aquest home potser que sigui un guardià , però també potser alcalde.
podríem dir que aquest home es el típic lider d'un poble.