cant de vicent

Cant de vicent


Vicent Endrés Estellés

Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners: quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i durant eixe període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb díhuit anys, se n'anà a estudiar periodisme a Madrid; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, on feia tot tipus de reportatges: allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, inspirat en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»[1]
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.

Llibre de meravelles (1971)

cant de Vicent es narra al 1971, sota la dictadura de franco.
El tema principal de la poesia es la nostàlgia d'un mon perdut.

Va néixer a un mon humil. De pares pobres.
Vivia a una casa precària. A la casa hi havia estables, algun pi i cossiols d'alegres flors.
Al menjador hi havia molta claror.
Per les parets hi havia quadres de criatures inesperades.
La sala era d'una amplària greu.
A l'adjutori del dormitori el van treure, el dia quatre de cert setembre, del ventre de la seva mare.
El seu naixement va ser molt festejat pel veïnat i a poc a poc amb llet de pot i papes d'All el van criar.
Te la nostàlgia d'aquella casa, d'aquell mon.
No li preocupe per que axi es l'únic luxe que es pot permetre.
Es pot veure que el narrador es intern, perquè ell es el protagonista.
L'Autor parla en un llenguatge formal.

La pobresa es un tema que deixa molt de que parlar.
es molt bonic que un autor com Vicent andres estelles parli de la seva infantesa, sense avergonyarse de res. per que hi ha molts autors que s'hi venten histories i no conten la veritat de la seva infantesa.