la nit

La nit
Vicent Andrés Estellés

Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners: quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i durant eixe període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb díhuit anys, se n'anà a estudiar periodisme a Madrid; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, on feia tot tipus de reportatges: allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, inspirat en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»[1]
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.

Recomane tenebres (1956)

La nit es narra al 1956, en plena dictadura franquista.
El títol de la poesia es la nit: la nit es por i tristesa.
El tema principal d'aquest poema es la mort.

Ell te una mort petita i seua.
Ell cuida la mort, però ella també el cuida.
El nomes te la seva mort, i no nesecita mes.
Ell te una mort petita que es seua.
La mort es la l'ama de tothom.

La poesia es divideix en cinc parts, tres dialogades i dos narrades.
Es pot veure que el narrador es intern, perquè ell es el protagonista.
Hi apareixen diverses figures retòriques: encabellament, anàfora, para.lelisme, enumeració, quiasme, al.literació, pleonasnasme.

L'Únic personatge de la poesia es el narrador, que es el protagonista, i es un personatge estàtic, perquè no canvia d'actitud durant la poesia.

L'Autor parla en un llenguatge formal.

A aquest home tracta la mort, com si fos una amiga. a ell la mort no li dona por
un tòpic, que es la mort, aquesta truca a la porta.
ell esta conforme amb Aquest home tracta la mort, com si fos una amiga. A ell la mort no li dona po.
l'autor utilitza la seua mort.
es curiós com Vicent andres estelles es basa en al mort en aquest poema, per que aquest personatge no li te po a la mort, quan el mes habitual es que la gent li tingui por la mort, no la acaba e acceptar.